No ho sembla, moltes vegades no ho sembla...però al final, a força de ressisir les inclemències del temps, les flors dels ametllers acaben florint una nit freda de febrer. Cal ressistir, sabent que la nostra condició serà, facem el que facem, sempre falible; amb la certesa de que en el nostre camp d'acció aquesta certesa no ha d'eclipsar la força de cadascú per a revertir la injustícia dels congèneres, estiguin lluny o a prop. Queda molt a fer. Que no es pugui fer tot no justifica que no es faci res. Si no ho comprenem ens perdrem la meravella tràgica del que, potser, signifiqui viure. La força cíclica dels ametllers meravellava, per això, Camus amb tota la força de la metàfora implícita:
"Quand j’habitais Alger je patientais toujours dans l’hiver car je savais qu’en une nuit, une seule nuit pure et froide de février, les amandiers de la vallée des Consuls se couvriraient de fleurs blanches. Je m’émerveillais de voir ensuite cette neige fragile résister à toutes les pluies et au vent de la mer. Chaque année, pourtant, elle persistait juste ce qu’il fallait pour préparer le fruit."
https://www.youtube.com/watch?v=zthGcGOMZQ0
